Ni tan sols les grans marques de les tendències de moda se salven de la crua realitat. Internet és el futur, i revistes com Vogue o Elle, si no volen caure en desgràcia, no poden ser menys que la resta i han de renovar-se o morir.
Vogue i Elle, referència en les publicacions de moda, s'enfronten a una caiguda de les seves edicions impreses i del seus ingressos per publicitat i, és per això, que planegen vendre online la roba i objectes ressenyats en els seus articles. Amb aquesta innovació busquen recuperar el terreny perdut a mans de webs on, des de ja fa un temps, es ven directament des de la xarxa.
Les revistes de moda estudien incorporar, a les seves pàgines web, links a venedors en línia amb l'objectiu d'integrar les experiències de lectura i compra. El moviment podria generar que les publicacions creadores de tendències es transformin en comerços virtuals, segons informa Bloomberg.
"S'han acabat els dies en què les consumidores buscaven un índex en les últimes pàgines d'una revista", va indicar Shannon Edwards, directora del portal de compres en línia ShopStyle a Europa. La combinació de venda minorista amb l'activitat editorial "és natural des d'un punt de vista econòmic i també des del punt de vista del consumidor", va afegir.
Hearst Magazines, que publica Cosmopolitan i Esquire, presentarà aquest mateix any "una sèrie de societats de comerç electrònic", segons David Carey, president de la divisió de Hearst Corp que té seu a Nova York. Per la seva banda, la revista Vogue es va aliar el mes passat amb Yoox, la firma italiana minorista en línia d'accessoris i roba.
Per deixar ben clar l'estat actual de les grans com Vogue o Elle només cal sentir les declaracions de Uche Okonkwo, directora executiva de Luxe Corp, una firma consultora que té seu a París: "Les revistes de moda lluiten per la seva vida".
L'any passat, es van gastar uns 1.570 milions de dolars en roba i accessoris en revistes nord-americanes. Això representa una caiguda respecte dels més de 2.000 milions de dolars del 2008, segons l'Associació de Revistes.
A Time, que edita InStyle i Essence, els ingressos per publicitat de les publicacions van caure un 22% el 2009 i només van recuperar un 3% l'any passat. Lagardère SCA, que té seu a París i és propietària d'Elle, va experimentar una recuperació de similar debilitat el 2010, després d'una de caure un 24% l'any anterior.
dimecres, 6 d’abril del 2011
El Vi de Rioja pot ser determinant per a la promoció i obtenció de millors resultats del sector vinícola europeu
El comissari d'Agricultura de la Unió Europea, Dacian Ciolos, va afirmar ahir que el sector vinícola europeu emparat en denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides ha de "reformar" i aprofitar molt més els mercats que s'obren fora de la UE i promocionar la seva qualitat.
Ciolos fet aquestes declaracions en una conferència de premsa a Logronyo amb el president de la Rioja, Pedro Sanz, que l'ha traslladat l'amenaça que veu el sector vitivinícola Rioja si finalment es liberalitzen els drets de plantació de vinya a partir de 2016 o, fins i tot , prorrogar fins al 2018 si ho demanen els estats de la UE, d'acord amb la reforma de l'OCM del vi.
El comissari va assegurar que "el tema dels drets de plantació es va tancar el 2008, el Consell de Ministres el va discutir i va decidir que va decidir". No obstant això, també va dir que "si hi ha elements nous es podrà reobrir el debat el 2012", quan es presentarà un informe dels Estats per analitzar la trajectòria de la reforma.
Fins 2012, va apuntar Ciolos "el sector ha de reformar i aprofitar-se dels mercats que s'obren i aprofitar molt més la promoció", com pot ser la Xina, on ha viatjat recentment per promocionar les produccions europees de qualitat.
El comissari advoca per dotar als estats d'ajuts per a la promoció i també va afirmar que les organitzacions interprofessionals, com la del Vi de Rioja, "poden ajudar a aquesta promoció per a obtenir millors resultats".
Per la seva banda, el president de la Rioja va demanar al Comissari Europeu d'Agricultura que s'analitzi "amb prou profunditat i serietat" el problema que generarà en el sector vitivinícola de qualitat la liberalització de plantacions a partir del 2015 o 2018. En la trobada bilateral que divendres van mantenir a Logronyo, Sanz també li va demanar a Ciolos que es mantingui l'actual sistema de drets de plantació o es substitueixi per un altre similar, ja que "s'ha revelat com un instrument eficaç per controlar el potencial productiu i complementari a altres mecanismes de control de qualitat ".
Ciolos fet aquestes declaracions en una conferència de premsa a Logronyo amb el president de la Rioja, Pedro Sanz, que l'ha traslladat l'amenaça que veu el sector vitivinícola Rioja si finalment es liberalitzen els drets de plantació de vinya a partir de 2016 o, fins i tot , prorrogar fins al 2018 si ho demanen els estats de la UE, d'acord amb la reforma de l'OCM del vi.
El comissari va assegurar que "el tema dels drets de plantació es va tancar el 2008, el Consell de Ministres el va discutir i va decidir que va decidir". No obstant això, també va dir que "si hi ha elements nous es podrà reobrir el debat el 2012", quan es presentarà un informe dels Estats per analitzar la trajectòria de la reforma.
Fins 2012, va apuntar Ciolos "el sector ha de reformar i aprofitar-se dels mercats que s'obren i aprofitar molt més la promoció", com pot ser la Xina, on ha viatjat recentment per promocionar les produccions europees de qualitat.
El comissari advoca per dotar als estats d'ajuts per a la promoció i també va afirmar que les organitzacions interprofessionals, com la del Vi de Rioja, "poden ajudar a aquesta promoció per a obtenir millors resultats".
Per la seva banda, el president de la Rioja va demanar al Comissari Europeu d'Agricultura que s'analitzi "amb prou profunditat i serietat" el problema que generarà en el sector vitivinícola de qualitat la liberalització de plantacions a partir del 2015 o 2018. En la trobada bilateral que divendres van mantenir a Logronyo, Sanz també li va demanar a Ciolos que es mantingui l'actual sistema de drets de plantació o es substitueixi per un altre similar, ja que "s'ha revelat com un instrument eficaç per controlar el potencial productiu i complementari a altres mecanismes de control de qualitat ".
diumenge, 13 de març del 2011
Tarantino demanda a Alan Ball per no deixar-li acabar el seu pròxim guió
Tarantino ha denunciat al seu veí i també director Alan Ball per haver instal·lat a casa seva un zoo d'aus exòtiques. El creador de 'Malditos Bastardos' ha assenyalat que els "crits esgarrifosos" que emeten els ocells de Ball, creador de la sèrie True Blood, no li permeten concentrar-se en l'escriptura del seu nou guió.
Segons informa el portal TMZ.com, que ha tingut accés a la demanda presentada dijous passat per Tarantino, aquest ha intentat corregir el problema amistosament, però, davant les negatives de Ball, s'ha vist obligat a presentar una denúncia.
En aquesta demanda, Tarantino, que està immers en l'escriptura d'un spaguetti western, acusa Ball d'haver creat un zoo tropical al seu xalet amb un grup d'aus exòtiques, com lloros i guacamais, que emeten sorolls gairebé "prehistòrics" durant set o vuit hores al dia.
Segons informa el portal TMZ.com, que ha tingut accés a la demanda presentada dijous passat per Tarantino, aquest ha intentat corregir el problema amistosament, però, davant les negatives de Ball, s'ha vist obligat a presentar una denúncia.
En aquesta demanda, Tarantino, que està immers en l'escriptura d'un spaguetti western, acusa Ball d'haver creat un zoo tropical al seu xalet amb un grup d'aus exòtiques, com lloros i guacamais, que emeten sorolls gairebé "prehistòrics" durant set o vuit hores al dia.
dissabte, 5 de març del 2011
Un spaguetti western serà la nova creació de Tarantino
Tal i com informa el portal Ain't it cool news, Quentin Tarantino ja està planejant el seu proper projecte. Es tractarà d'un spaghetti western, gènere cinematogràfic que va estar de moda a les dècades dels seixanta i setanta. El film estarà protagonitzat per Christoph Waltz, que va interpretar el paper del coronel Hans Landa a Unglorious Bastards, guanyant l'Oscar al millor actor de repartiment.
El western tindria com a títol L'angelo, il brut i il Saggio (L'àngel, el dolent i el savi), en referència al famós film El bueno, el feo y el malo (1966), del cineasta Sergio Leone, va assenyalar el veterà actor Franco Nero en declaracions per al diari digital, afegint: "És una pel.lícula que conté humor, molta acció, i també una gran trama", va indicar Nero.
El projecte encara no ha estat confirmat oficialment, però es rumoreja que el rodatge de la pel.lícula començarà a finals d'aquest any en escenaris d'Itàlia i Espanya.
Mentrestant, Tarantino prepara l'estrena a Los Angeles de Kill Bill, The Whole BloodyAffair, la versió completa de la seva famosa cinta on el cineasta uneix sense talls dos films, a més d'afegir una nova seqüència del gènere anime.
El western tindria com a títol L'angelo, il brut i il Saggio (L'àngel, el dolent i el savi), en referència al famós film El bueno, el feo y el malo (1966), del cineasta Sergio Leone, va assenyalar el veterà actor Franco Nero en declaracions per al diari digital, afegint: "És una pel.lícula que conté humor, molta acció, i també una gran trama", va indicar Nero.
El projecte encara no ha estat confirmat oficialment, però es rumoreja que el rodatge de la pel.lícula començarà a finals d'aquest any en escenaris d'Itàlia i Espanya.
Mentrestant, Tarantino prepara l'estrena a Los Angeles de Kill Bill, The Whole BloodyAffair, la versió completa de la seva famosa cinta on el cineasta uneix sense talls dos films, a més d'afegir una nova seqüència del gènere anime.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Quentin Tarantino rules
Ràpida biografia d'un geni del setè art
Quentin va néixer a Knoxville, Tennessee, el 27 març 1963 però va viure durant vint anys, fins que va complir 22, a South Bay, al sud de Los Angeles, amb la seva mare. Tarantino va abandonar els estudis als 17 anys per a fer classes d'interpretació i mantenir-se amb treballs esporàdics. Als 22 anys es va traslladar a Manhattan Beach, on al costat de Roger Avary i Jerry Martínez, Tarantino convertiria "Video Archives" en una improvisada escola de cinema i, mentres treballava en aquell videoclub, Tarantino va passar diversos frustrants anys escrivint i intentant posar en marxa dos guions que pretenien ser el seu debut com a director.
Tarantino: classes magistrals de cinema en cada pel.lícula.
Tarantino va escriure el 1991 Reservoir Dogs que finalment va acabar sent una important i molt influent pel·lícula del cinema independent gràcies al famós productor Lawrence Bender, que, a partir de llavors, passarà a ser productor de tots els films de Tarantino. Per a això, li va demanar a Tarantino que li concedís un mes per intentar fer d'ella una "pel lícula de veritat". Va ser Bender qui va fer arribar el guió a l'actor Harvey Keitel, i va ser l'entusiasme de Keitel el que va atreure a diversos bons actors i, finalment, un pressupost decent per a la producció. D'aquesta manera, Tarantino va anar guanyant fama i els dos guions en què havia estat treballant abans de Reservoir Dogs es van vendre de seguida, aquests van ser True Romance (Amor a quemarropa) (1992, dirigida per Tony Scout) i Natural Born Killers (Asesinos natos) (1993, reescrita i dirigida per Oliver Stone).
El 1994 va arribar Pulp Fiction, un collage de ficció interpretada per John Travolta i Uma Thurman guanyadora d'una Palma d'or i un Oscar. Després de tres anys de descans, Tarantino va escriure i va dirigir Jackie Brown el 1997, un embolic policíac inspirat en la novel.la de Elmore Leonard. L'any 2003 va estrenar Kill Bill: Vol 1, protagonitzada novament per l'actriu Uma Thurman i, cinc mesos després, Kill Bill: Vol 2 (febrer 2004). El 2008 es va rodar la seva última pel.lícula fins al moment, Malditos Bastardos. Es tracta d'una pel.lícula bèl.lica ambientada en la Segona Guerra Mundial amb el protagonisme destacat de Brad Pitt. Per aquest film va ser candidat a l'Oscar com a millor director i guionista.
dimecres, 16 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)