Ni tan sols les grans marques de les tendències de moda se salven de la crua realitat. Internet és el futur, i revistes com Vogue o Elle, si no volen caure en desgràcia, no poden ser menys que la resta i han de renovar-se o morir.
Vogue i Elle, referència en les publicacions de moda, s'enfronten a una caiguda de les seves edicions impreses i del seus ingressos per publicitat i, és per això, que planegen vendre online la roba i objectes ressenyats en els seus articles. Amb aquesta innovació busquen recuperar el terreny perdut a mans de webs on, des de ja fa un temps, es ven directament des de la xarxa.
Les revistes de moda estudien incorporar, a les seves pàgines web, links a venedors en línia amb l'objectiu d'integrar les experiències de lectura i compra. El moviment podria generar que les publicacions creadores de tendències es transformin en comerços virtuals, segons informa Bloomberg.
"S'han acabat els dies en què les consumidores buscaven un índex en les últimes pàgines d'una revista", va indicar Shannon Edwards, directora del portal de compres en línia ShopStyle a Europa. La combinació de venda minorista amb l'activitat editorial "és natural des d'un punt de vista econòmic i també des del punt de vista del consumidor", va afegir.
Hearst Magazines, que publica Cosmopolitan i Esquire, presentarà aquest mateix any "una sèrie de societats de comerç electrònic", segons David Carey, president de la divisió de Hearst Corp que té seu a Nova York. Per la seva banda, la revista Vogue es va aliar el mes passat amb Yoox, la firma italiana minorista en línia d'accessoris i roba.
Per deixar ben clar l'estat actual de les grans com Vogue o Elle només cal sentir les declaracions de Uche Okonkwo, directora executiva de Luxe Corp, una firma consultora que té seu a París: "Les revistes de moda lluiten per la seva vida".
L'any passat, es van gastar uns 1.570 milions de dolars en roba i accessoris en revistes nord-americanes. Això representa una caiguda respecte dels més de 2.000 milions de dolars del 2008, segons l'Associació de Revistes.
A Time, que edita InStyle i Essence, els ingressos per publicitat de les publicacions van caure un 22% el 2009 i només van recuperar un 3% l'any passat. Lagardère SCA, que té seu a París i és propietària d'Elle, va experimentar una recuperació de similar debilitat el 2010, després d'una de caure un 24% l'any anterior.
dimecres, 6 d’abril del 2011
El Vi de Rioja pot ser determinant per a la promoció i obtenció de millors resultats del sector vinícola europeu
El comissari d'Agricultura de la Unió Europea, Dacian Ciolos, va afirmar ahir que el sector vinícola europeu emparat en denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides ha de "reformar" i aprofitar molt més els mercats que s'obren fora de la UE i promocionar la seva qualitat.
Ciolos fet aquestes declaracions en una conferència de premsa a Logronyo amb el president de la Rioja, Pedro Sanz, que l'ha traslladat l'amenaça que veu el sector vitivinícola Rioja si finalment es liberalitzen els drets de plantació de vinya a partir de 2016 o, fins i tot , prorrogar fins al 2018 si ho demanen els estats de la UE, d'acord amb la reforma de l'OCM del vi.
El comissari va assegurar que "el tema dels drets de plantació es va tancar el 2008, el Consell de Ministres el va discutir i va decidir que va decidir". No obstant això, també va dir que "si hi ha elements nous es podrà reobrir el debat el 2012", quan es presentarà un informe dels Estats per analitzar la trajectòria de la reforma.
Fins 2012, va apuntar Ciolos "el sector ha de reformar i aprofitar-se dels mercats que s'obren i aprofitar molt més la promoció", com pot ser la Xina, on ha viatjat recentment per promocionar les produccions europees de qualitat.
El comissari advoca per dotar als estats d'ajuts per a la promoció i també va afirmar que les organitzacions interprofessionals, com la del Vi de Rioja, "poden ajudar a aquesta promoció per a obtenir millors resultats".
Per la seva banda, el president de la Rioja va demanar al Comissari Europeu d'Agricultura que s'analitzi "amb prou profunditat i serietat" el problema que generarà en el sector vitivinícola de qualitat la liberalització de plantacions a partir del 2015 o 2018. En la trobada bilateral que divendres van mantenir a Logronyo, Sanz també li va demanar a Ciolos que es mantingui l'actual sistema de drets de plantació o es substitueixi per un altre similar, ja que "s'ha revelat com un instrument eficaç per controlar el potencial productiu i complementari a altres mecanismes de control de qualitat ".
Ciolos fet aquestes declaracions en una conferència de premsa a Logronyo amb el president de la Rioja, Pedro Sanz, que l'ha traslladat l'amenaça que veu el sector vitivinícola Rioja si finalment es liberalitzen els drets de plantació de vinya a partir de 2016 o, fins i tot , prorrogar fins al 2018 si ho demanen els estats de la UE, d'acord amb la reforma de l'OCM del vi.
El comissari va assegurar que "el tema dels drets de plantació es va tancar el 2008, el Consell de Ministres el va discutir i va decidir que va decidir". No obstant això, també va dir que "si hi ha elements nous es podrà reobrir el debat el 2012", quan es presentarà un informe dels Estats per analitzar la trajectòria de la reforma.
Fins 2012, va apuntar Ciolos "el sector ha de reformar i aprofitar-se dels mercats que s'obren i aprofitar molt més la promoció", com pot ser la Xina, on ha viatjat recentment per promocionar les produccions europees de qualitat.
El comissari advoca per dotar als estats d'ajuts per a la promoció i també va afirmar que les organitzacions interprofessionals, com la del Vi de Rioja, "poden ajudar a aquesta promoció per a obtenir millors resultats".
Per la seva banda, el president de la Rioja va demanar al Comissari Europeu d'Agricultura que s'analitzi "amb prou profunditat i serietat" el problema que generarà en el sector vitivinícola de qualitat la liberalització de plantacions a partir del 2015 o 2018. En la trobada bilateral que divendres van mantenir a Logronyo, Sanz també li va demanar a Ciolos que es mantingui l'actual sistema de drets de plantació o es substitueixi per un altre similar, ja que "s'ha revelat com un instrument eficaç per controlar el potencial productiu i complementari a altres mecanismes de control de qualitat ".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)